Com a dos coneguts membres de la família de gats salvatges nord-americans, el linx canadenc i el linx sovint es confonen l'un amb l' altre a causa de la seva aparença semblant. Tot i que les dues espècies tenen molt en comú, algunes diferències específiques poden fer que sigui més fàcil identificar quina és quina.
En aquest article, explicarem com els dos gats salvatges són semblants i en què es diferencien. Si alguna vegada tens la sort de veure un dels gats secrets a la natura, assegura't de no acostar-te massa intentant esbrinar quin és quin!
Diferències visuals
D'un cop d'ull
Linx canadenc
- Rang: Canadà, Alaska, parts de Maine, New Hampshire, Minnesota, Montana, Idaho, Colorado, Washington, Michigan, Wisconsin
- Mida: 30–35 polzades de llarg, 20 polzades d'alçada, 15–30 lliures
- Vida útil: 14 anys en estat salvatge, fins a 26 anys en captivitat
- Hàbitat: Boscos subalpins
Bobcat
- Rang: Sud del Canadà, als 48 Estats Units inferiors, nord de Mèxic
- Mida: 25–41 polzades de llarg, 21 polzades d'alçada, 13–29 lliures
- Vida útil: 12–13 anys en estat salvatge, fins a 33 anys en captivitat
- Hàbitat: Boscos, pantans, deserts, boscos de matolls
Visió general del linx canadenc
Característiques i aparença
El linx canadenc té un pelatge marró clar o gris, amb taques fosques a tot arreu. Les seves potes són llargues, sobretot les posteriors, amb peus enormes i peluts. Els linxs canadencs fan servir aquests peus grans, amb els dits ben estesos, per ajudar-los a caminar per la neu al seu hàbitat fred i hivernal.
Un linx canadenc té una cua curta amb una punta negra. Les seves cares estan anellades de pelatge més llarg, especialment a la zona de les g altes. Les seves orelles punxegudes tenen puntes llargues i negres. Els mascles de linx canadenc són lleugerament més grans que les femelles.
El linx canadenc és un caçador solitari i nocturn. Les femelles crien una camada a l'any, proporcionant tota la cura i educació de caça als seus gatets.
El linx canadenc està en perill d'extinció als 48 estats inferiors, principalment a causa de l'activitat humana. Les poblacions existents són fràgils i no tan robustes com les del Canadà i Alaska. Aquestes poblacions són controlades acuradament per les autoritats de vida salvatge.
Dieta
A la part nord de la seva distribució, per sobre de la frontera, el linx canadenc menja gairebé exclusivament llebres amb raquetes de neu. Les dues espècies comparteixen una relació depredador-presa tan estreta que el creixement de la població de linx depèn del de les llebres amb raquetes de neu. Sense llebres amb raquetes de neu al sud de la frontera, el linx canadenc depreda ocells de caça, petits rosegadors, esquirols i altres espècies de conills.
Visió general de Bobcat
Característiques i aparença
El pelatge del Bobcat és de color gris clar a marró vermellós, amb barres i taques més fosques per tot arreu. Els linces tenen potes llargues i peus petits. La seva cua curta té diverses bandes fosques i puntes negres a la part superior.
Els gats lincs són curts i corpulents, amb orelles grans i punxegudes, de tant en tant cotuïts. Els seus ulls són de color marró groguenc i les seves cares estan arrufades. La seva mida varia segons el seu abast, i els Bobcats canadencs són els més grans.
Tot i que són animals solitaris, els mascles i les femelles estableixen un territori familiar. L'abast del mascle és més gran i sol superposar-se a diverses femelles reproductores. Una vegada que tenen un territori establert, les femelles crien una camada per any.
Els linces cacen de dia o de nit, depenent de quan la seva presa estigui més activa. La seva població es considera estable, i són l'espècie de gat salvatge més estesa a Amèrica del Nord. La seva principal amenaça és el desenvolupament humà i la caça, tot i que són més tolerants al canvi d'hàbitat que molts altres animals.
Dieta
Els linces menjaran tot el que puguin tenir les seves potes, per això són tan adaptables. Mengen conills i altres animals petits, però són prou forts per matar un cérvol si cal. Alguns linces depredaran mascotes domèstiques, gallines i altres bestiar.
La caça i el parany de linces estan permeses a la majoria dels estats, però és més probable que els gats atacin una mascota que un humà.
Quines diferències hi ha entre el linx canadenc i el Bobcat?
Les diferències entre el linx canadenc i els linces es divideixen aproximadament en tres categories principals.
Rang/Hàbitat
Si vius fora del Canadà o d'Alaska, el més probable és que el gat salvatge que veus al bosc sigui un lince, no un linx canadenc. Les poblacions de linx als 48 estats inferiors són escasses i, com que els gats són nocturns i secrets, les vostres possibilitats de detectar-ne un són escasses.
El linx canadenc només es troba als boscos, mentre que els linces viuen gairebé a qualsevol lloc, inclosos els pantans i els deserts.
Aspecte físic
El linx canadenc té una cara més llarga i pesada que el gat lince. Sempre tenen les orelles negres i la cua de punta negra, mentre que els linces poden tenir o no les orelles enfonsades. Els linx tenen els peus molt més grans i el pelatge més gruixut que el lince.
Els linces poden ser de qualsevol color, des del gris fins al marró vermellós amb barres i taques, mentre que el linx canadenc és generalment més clar, només amb taques.
Hàbits de caça
El linx canadenc gairebé només caça a la nit, i probablement no en descobriu cap durant les hores del dia. Els linces poden estar actius en qualsevol moment, cosa que fa que sigui més probable que siguin vists pels humans. Els linces no faran tot el possible per interactuar amb la gent, però tampoc eviten l'activitat humana com ho fan els linx.
Pensaments finals
Com la majoria dels depredadors, els linces i el linx canadenc tenen un paper clau en els seus ecosistemes locals. Malauradament, sovint pateixen la mateixa sort que altres depredadors, sent víctimes dels humans que els culpen d'atacar el bestiar. S'estan duent a terme esforços de conservació de les poblacions de linx canadenc als Estats Units, mentre que el lince sembla estable gràcies a la seva naturalesa més adaptable. Amb moltes similituds entre les dues espècies, la diferència de vida o mort entre elles pot ser la manera de fer front a l'amenaça de l'activitat humana.